La Renaixença

Aquests dies a clase hem estant donant la Renaixença i sobretot la Renaixença valenciana i els seus autors principals.


La Renaixença és un moviment literari, ideològic i cultural que exalta les glòries passades i busca la recuperació de l’ús culte de la nostra llengua.

Els inicis

L’any 1833 veia la llum el poema “La pàtria” de Bonaventura Carles Aribau. Aquest poema, juntament amb el pròleg de Lo Gaiter del Llobregat, que Joaquim Rubió i Ors va publicar el 1841 i que feia una valoració nostàlgica del passat medieval, es considera simbòlicament l’inici de la Renaixença.

Els Jocs Florals

L’any 1859, Barcelona va recuperar els Jocs Florals, un certamen literari anual que havia instaurat el rei Joan I durant el segle xiv. La recuperació d’aquests certàmens va suposar la creació d’una infraestructura pública que, a part de servir de plataforma per als autors, servia per a prestigiar la literatura culta en la nostra llengua.

La Renaixença valenciana

        

Després d’un període inicial en què apareixen els primers poemes d’inspiració romàntica amb autors com Tomàs Villarroya, que es considera l’iniciador d’aquest període a les nostres terres, la Renaixença valenciana es divideix en dos grups d’autors:

• Poetes d’espardenya. Eren de classe social humil i d’ideologia republicana i progressista. Tingueren èxit sobretot en gèneres com la premsa satírica i el teatre còmic. Feien servir un model lingüístic col·loquial. Constantí Llombart i Eduard Escalante en foren els autors més destacats.
• Poetes de guant. Burgesos conservadors, no pretenien polititzar la Renaixença. Usaven una llengua arcaïtzant que anomenaven llemosí, que en realitat era la denominació d’un dialecte provençal. Hi destacaren, sobretot, Teodor Llorente i Vicent W. Querol.

Teodor Llorente

Influït pel mallorquí Marià Aguiló, començà a escriure poesia en valencià, en la qual va seguir estrictament els tòpics dels Jocs Florals: l’historicisme i el paisatgisme sentimental. En canvi, va escriure sempre en castellà la seua producció narrativa, sobretot traduccions d’autors romàntics europeus, i l’obra com a periodista en Las Provincias, diari que va fundar.

Constantí Llombart

Va ser el fundador de la societat Lo Rat Penat, entitat que va instaurar els Jocs Florals a València des del 1879, i va intentar que la Renaixença arribara a les classes més populars. Però l’afany de Llombart per donar-hi cabuda a tots els escriptors que empraven el valencià no va tenir èxit i acabà amb els conservadors de Llorente controlant l’associació.

Aquest punt va ser tot teoría i no vam fer cap activitat, per tant a mi em va resultar un tant més avorrit, aprendre aquest punt.